Subvenció eCataleg 2022
La Diputació de Tarragona ha otorgat a l’EMD de Campredó una subvenció per import de 8.422 euros, amb destinació a l’eCataleg 2022.
8a edicio Fira Nadal Campredó
Regidoria de Promoció econòmica
Caves, torrons, elements decoratius, regals originals… tot això i molt més ho trobareu a la Fira de Nadal 2022 de Campredó, un element ja tradicional que conforma la festa nadalenca del nostre poble. L’Espai Cultural La C s’engalana per acollir la 8a edició de la Fira el dia 17 de desembre, que enguany se celebrarà per primera vegada durant tot el dia, de 10 a 13.30 h i de 16 a 21 h.
En les parades de productes artesans i de proximitat hi podreu comprar el regal de Reis que busqueu o les delícies amb què voleu omplir la taula aquests dies d’àpats en família.
A més, com ja és habitual, la Fira es complementarà amb activitats paral·leles per fer xalar menuts i grans. Al llarg de la jornada se succeiran els tallers creatius, el tronc de Nadal gegant, les demostracions artesanals i els espectacles musicals. No hi faltarà tampoc la possibilitat de menjar i beure de la mà de les entitats col·laboradores, que sumaran a la celebració amb degustacions, vermuts, etc.
La Fira de Nadal és la millor manera de passar un dissabte amb encant i preparar-se per al Nadal. No hi podeu faltar. Us hi esperem!
Reconeixement escriptor Manel Ollé
Regidoria de Cultura
Divendres 25 de novembre de 2022 va estar un dia important per a la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó, que llueix el nom de l’il·lustre professor i escriptor de la veïna ciutat de Tortosa, una de les glòries de les lletres ebrenques i de la intel·lectualitat catalana. Aquest vespre vam tenir el goig de retre homenatge a la figura de Manel Ollé i Albiol, deixeble avantatjat del nostre professor de sempre. Des del govern municipal de Campredó durant els darrers anys hem anat fent la remembrança de grans homenots i donasses de les comarques centrals dels Països Catalans, que han excel·lit en àmbits culturals ben diversos, siga per llurs aportacions musicals, artístiques, literàries o de defensa patrimonial. Llavors, hem sigut capdavanters en la impulsió de reconeixements molt emotius a algunes figures culturals de la nostra Ilercavònia.
Aquest cop el reconeixement és, com en les anteriors ocasions, molt merescut. Des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni del govern de Campredó s’ha volgut concedir l’escut del nostre poble a la persona de Manel Ollé i Albiol:
- per la seua fidelitat perenne a la llengua catalana, amb la recuperació d’un llarg nombre de paraules del món rural que haurien caigut malauradament en el pou de l’oblit.
- pel seu paper com a diccionari vivent, amb una intensa cura en l’ús lingüístic d’una riquesa excelsa.
- per la seua fidelitat perenne a l’ideari dels Països Catalans, que ha defensat amb dents i ungles tant en el nostre marc territorial com arreu de la nació catalana.
- per la seua fidelitat a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya del nord, marc ideal per a defensar, argumentar i estudiar el passat, el present i el futur de la nostra cultura, de la nostra llengua i del nostre país.
- per la seua passió pel Matarranya, pel País Valencià, per les illes Balears i Pitiüses, per la ciutat de l’Alguer, tot dintre d’un marc únic de catalanitat.
- per la seua impecable tasca literària, amb narracions de notable categoria que honoren la vida de pagès, la nostra terra i la nostra gent.
- pels anys i panys com a professor de llengua i literatura catalanes a l’institut de Tortosa, durant els quals va aconseguir promoure les vocacions literàries, així com va introduir els grans autors ilercavons al corpus de l’ensenyament literari del català.
- pel seu paper generós com a dinamitzador cultural i defensor acèrrim dels il·lustres escriptors i de les il·lustres escriptores nostrades.
- pel seu suport a les biblioteques ebrenques, centres llibrescs de gran nivell des dels quals es fa una tasca imprescindible de promoció de les lletres ebrenques.
- per la seua defensa de la identitat ebrenca, de la cultura a redós d’un riu estimat.
- pel seu compromís amb les Terres de l’Ebre, tant com a comarques cruïlla de la nació sencera, com en la defensa implacable de la seua riquesa paisatgística i el valor intangible de l’aigua de l’Ebre.
- per la seua passió pel món de la música i de l’art, en una família marcada per grans artistes, músics i literats.
Voldríem, de tot cor, fer extensiu el nostre reconeixement igualment a la tasca que estan realitzant la seua esposa, l’escultora Cinta Sabaté, el seu fill i compositor Josep Ollé, i la seua filla i professora de música Cinta Ollé. Una tasca familiar que ens honora a totes i a tots.
25N Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
El Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones (o DIEVCM), aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999, se celebra anualment el 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal.[1] La proposta perquè se celebrés en aquesta data la va realitzar la República Dominicana, amb el suport de 80 països. La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica, totes les quals s’interrelacionen i les afecten en diferents nivells.
Alguns tipus de violència, com el tràfic de dones, creuen les fronteres nacionals. Les dones que experimenten violència sofreixen una varietat de problemes de salut, i es disminueix amb això la seva capacitat per participar en la vida pública. La violència contra les dones afecta famílies i comunitats de totes les generacions i reforça altres tipus de violència prevalents en la societat. No està confinada a una cultura, regió o país específic, ni a grups particulars de dones en la societat. Les arrels del fenomen jeuen en la discriminació persistent cap a les dones. Fins al 70 per cent de les dones experimenta violència en el transcurs de la seva vida.
Font: Wikipèdia
Condol Martí Labòria Estorach
Alcaldia
Condol
Els membres del govern municipal de Campredó volen expressar llur tristesa i commoció pel traspàs de Martí Labòria, a causa de la malaltia degenerativa ELA.
El dia 9 d’octubre va impulsar una jornada solidària en vers la concienciació de la malaltia, que va ésser multitudinària.
Campredó està de dol amb la desaparició d’una persona que havia format part activa del teixit associatiu de la població. Va ser membre de la Junta de Segregació que va encapçalar el moviment més important de la nostra història local, encarat a la constitució de Campredó com a municipi, ideals en els quals creia l’amic Martí i creiem tots i totes els i les membres de l’actual govern.
Amant del futbol, va jugar des de ben petit amb la Unió Esportiva Campredó, després amb el Tortosa amateur, amb el club de futbol de Santa Bàrbara, on va jugar durant 4 anys, amb el Camarles i per últim fitxa novament pel Tortosa que és quan va ascendir a la 3a divisió, va estar poc temps, ja que va baixar de nou a la preferent. Es va retirar del futbol, però després novament va jugar amb l’equip de veterans del Camarles durant 2 anys.
Com a persona emprenedora i vinculat a l’àmbit de la ferralla, va deixar petjada igualment en l’àmbit empresarial. Volem donar el nostre més sentit condol, en un moment de tant de dolor, a la seua esposa i a les seues filles. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels. Sit tibi terra levis.
III Concurs d’olives posades
Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme.
Regidoria de Cultura i Patrimoni
Regidoria de Participació i Ciutadania.
- Guanyadors en la modalitat de:
Trencades Gemma Gil
Varietat: Sevillenca
Orígen: Barraques
Senceres, Josep Martí
Varietat: Sevillenca
Orígen: Barraques
Donem les gràcies al jurat per la seva professionalitat i bon fer
També agrair als participants pel nivell de qualitat de l’oliva presentada cosa que farà que en properes edicions ens plantegem ampliar els premiats.
L’Ajuntament es posarà en contacte amb els guanyadors per fer efectiu els premis.
Samhain, la castanyada màgica
El dissabte 29 d’octubre es va celebrar l’espectacle SAMHAIN, LA CASTANYADA MÀGICA a la plaça de bous de Campredó, a càrrec de la productora Cultura Viva. Amb un guió coproduït entre l’investigador Emili Gil i els artistes Pili Cugat i Carlos Lupprian, l’obra parla sobre els éssers que apareixen a la nit de la Castanyada, com la marfanta, una criatura d’ultratomba, o els marracos, uns ninots que cobren vida amb el moviment del vent. El bruixot dels Ports i la Tinença de Benifassà, Ezequiel, va guiar els assistents per la plaça de bous i al voltant de diferents escenaris, en els quals la combinació de música, llum, dansa i cançó va anar desgranant l’origen d’aquesta celebració de la nit dels morts. A més, hi va haver carabasses, marfantes, marracos i bobots. A l’espectacle també hi van participat alumnes de l’escola Port-Rodó, que durant la setmana anterior havien treballat aquesta festa tradicional.
L’espectacle estava complementat amb una fira esotèrica i amb la col·laboració de l’AFA de l’escola Port Rodó, que va preparar el berenar-sopar dels assistents.
Fotos: JM Balague
Xerrada Sempre acompanyats
Regidoria de Salut i Benestar Social
El passat 13 d’octubre a la biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó es va celebrar una xerrada sobre la importància de les relacions socials a partir dels 60 anys. Aquesta xerrada a va anar a càrrec d’Elisabet Poy membre de l’equip d’intervenció “Sempre Acompanyats”.
Sempre Acompanyats és un programa comunitari d’atenció i suport a les persones grans amb soledat que realitza diferents actuacions adreçades a aquest col·lectiu de gent gran. Amb aquesta xerrada van sortir dues persones per fer voluntariat i compartir experiències amb la gent major.
Dia Internacional de les dones del mon rural
Regidoria de Partipicació i Ciutadania
Divendres 14 d’octubre es va celebrar a Gandesa la trobada de les Dones rurals de les Terres de l’Ebre. En aquesta trobada amb la presencia de la consellera d’igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà Roura, han participat a la jornada tècnica organitzada pels dos departaments amb motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals.
S’ha presentat l’exposició “Dones amb nom propi de les Terres de l’Ebre”, aquesta exposició difon i reconeix les trajectòries professionals de dones de les Terres de l’Ebre que han tingut o tenen una important trajectòria professional en diferent àmbits com són la cultura, l’art, la recerca i la universitat, la literatura o l’esport.
L’alcalde Damià Grau en representació de Campredó ha acompanyat a Manuela Príncep i Pilar Ramírez filla de Lluïsa Costa que ha estat proposades per a participar en el projecte ‘Dones Rurals, dones de les Terres de l’Ebre’, de @icdones, recull en un llibre i una exposició itinerant les biografies de 100 dones ebrenques gràcies a la col·laboració d’entitats, ajuntaments i particulars.
Festival Front: Cloenda Campredó
Regidoria de Cultura
Diumenge 9 d’octubre va tindre lloc a l’espai cultural la C de Campredó una nova sessió de la 3a edició del Festival Front, un certamen cinematogràfic orientat envers la dignificació de la memòria històrica.
En l’edició d’enguany ha donat cabuda a llargmetratges com Les vides de la pastora, Terra remoguda, Retour a Reims, la llibreta del Dr Gras, o Mr Kaplan, que han estat exhibides en poblacions diverses com Corbera d’Ebre, Flix, La Sènia i els Reguers. Van estar acompanyades de quatre taules de reflexió.
Ens quedem amb la definició del certamen que ens aporta l’organització: FRONT és una mostra itinerant que proposa dialogar entre conflictes del passat i del present, pròxims i llunyans a través del cinema, sempre amb el focus posat a la nostra realitat més immediata, tan geogràfica com temporal.
A Campredó vàrem poder gaudir de la cloenda del certamen amb la pel·lícula El Metralla, que comptava com a artistes principals amb Joan Pera i Roger Pera, pare i fill i Mercè Pons. Dirigida per Jordi Roigé,ens narra la història d’un mossèn i un milicià del POUM que passen bona part de la guerra de 1936-39 amagats a les mateixes golfes, al centre de Barcelona. A través d’aquests personatges antagònics, i en clau de tragicomèdia, tenim una aproximació de l’absurditat del conflicte i les seues contradiccions.
El concert del grup Los Forasteros va posar el punt i final a un certamen esplèndid que cal reivindicar.
