JORNADES DE MEMÒRIA HISTÒRICA
Les jornades de memòria històrica que ha organitzat l'Ajuntament de Campredó s'han celebrat a redós del 13 de gener, data en què al 1930 les tropes d'ocupació franquista varen entrar a la població. Han comptat amb 4 activitats de primeríssim nivell, que han permès als assistents entendre bona part dels fets succeïts després de la desfeta republicana a la primavera de 1939.
Dissabte 14 al matí, l'Ajuntament va adherir-se a l'encesa de talaiots arreu de les torres històriques i estratègiques d'arreu dels Països Catalans. Des de Mallorca arribaven els primers senyals de fum que havien de portar a encendre, de manera escalonada, talaiots arreu de la geografia catalanoparlant, en suport dels drets humans. Teníem dos punts diferents, els terrats de la Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat, des dels quals van encendre's els talaiots corresponents que donaven pas als de la veïna torre de La Carrova, al terme municipal d'Amposta i a la riba dreta del riu.
Al Vespre, va fer-se la projecció de la pel·lícula Josep a l'espai cultural La C. Es tracta d'un retrat animat de la vida del prestigiós dibuixant Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995), que va saber retratar amb el seu llapis la tragèdia viscuda pels expatriats durant la retirada, que va portar-los a diversos camps de concentració a la Catalunya del Nord, entre els quals el d'Argelers de la Marenda vora la platja. La crueltat del tracte rebut pels gendarmes i mandataris del veí país de la fraternité, egalité i liberté va quedar-hi ben explícita.
Diumenge 15, ja a la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill, va haver-hi un acte en una doble vessant. Primerament, la presentació del llibre La Petjada del Rubio, l'últim company de la Pastora, del periodista Òscar Meseguer, resident a Tivenys i director del Setmanari l'Ebre. Davant d'un nombrós públic va entaular-se una conversa nodrida de reflexions històriques i sobre el paper de grups armats com els maquis. L'autor va fer cinc cèntims sobre l'elaboració del seu treball d'investigació, a partir dels Fets del Reguers als anys 1950 i el descobriment set dècades després de la tomba on estava soterrat el guerriller aragonès conegut com al Rubio.
Com a cirereta final, l'historiador canareu Joan Baptista Beltran, va fer la presentació de la documentació del campredonenc Joaquim Roca i FAvà (Campredó, 1910-1989), que va sofrir la llopada a una presó i un camp de concentració alemany. Indubtablement una jornada històrica, que ens permetrà disposar de la documentació referent a un lluitador campredonenc que va estar allistat a la guerrilla comunista i antifranquista durant els anys de la 2a Guerra Mundial.
Unes jornades molt completes, amb activitats diverses, que suposen un pas endavant considerable en la recuperació de la memòria històrica.
