Poemari de Roman Aixendri: Eva i les seves arrítmies
Regidoria de cultura
Presentació del primer poemari de Roman Aixendri
Divendres 29 de setembre va tindre lloc la presentació del poemari Eva i les meves arrítmies, del campredonenc Roman Aixendri. La Biblioteca Manuel Pérez Bonfill va quedar-se petita amb la gran quantitat de públic assistent.
L’autor del poemari va recitar alguns poemes, mentre anava detallant la raó que va portar-lo a la composició. També estava present l’il·lustrador Toni Ruiz, que va anar fent cinc cèntims del procés d¡il·lustració de les diverses composicions.
Des de la biblioteca Manuel Pérez Bonfill donem cabuda a tota mena d’actes literaris, molt especialment quan es tracta d’autors locals.
Inici temporada UE. Campredó 2023-2024
Regidoria de Joventut i Esport
Entitats
Aquesta temporada la @unioesportiva ha format set equips, amateur masculí, femení i cinc de futbol base.
Dissabte 16 de setembre ha debutat l’amateur masculí a l’Ametlla de Mar, malgrat el resultat 2 a 0, l’equip ha causat una bona impressió, ha creat oportunitats que no ha pogut materialitzar.
El projecte creix, esportivament , social i de poble.
Donació sang estiu
Regidoria de Salut i Benestar Social
Activitat solidària
Donació de Sang
Dimarts 12 de setembre es va celebrar al casal Francesc Llop una donació solidaria de sang amb el Banc de Sang. Un total de 38 donacions rècord de donants.
A Campredó ja tenim marcades 2 dates durant l’any per a fer aquest gest solidari.
Moltes gràcies a totes i tots per venir i salvar vides.
Al gener hi tornem!
ACTES DIADA 11 DE SETEMBRE 2023. Pregó institucional
Regidorida Governació
El compromís per la llengua, la democràcia i el poble van ser els protagonistes de l’acte de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Campredó.
El programa d’actes de la jornada incloïa la hissada de la senyera, la lectura d’un manifest, una actuació musical i un tast de begudes de la terra.
Roman Aixendri, filòsof i campredonenc, va expressar en el seu parlament el desig de poder abandonar la seua condició d’activista de la llengua i poder viure plenament en català sense haver d’adoptar constantment una actitud de militància lingüística. Segons ell, parlar la llengua dels pares no hauria de ser un acte de resistència ni de consciència. L’amor pel català i el fet de fer-lo servir arreu, amb tothom i a tothora desacomplexadament són les consignes que hem d’adoptar els catalanoparlants.
L’actuació musical va anar a càrrec de Marta Camon, que va interpretar una versió arranjada i adaptada d’”El cant dels ocells”, “Muntanyes regalades” i “Els contrabandistes”, combinant la flauta travessera i el cant.
Els assistents, abans i després de l’acte, van tastar begudes d’arreu dels Països Catalans: pomada (Illes Balears), aigua de València (País Valencià), ratafia (Principat) i licor d’arròs (Terres de l’Ebre).
Pregó intitucional Diada 11 stembre 2023 a càrrec de Roman Aixendri i Cugat.
Per la llengua que més m’estimo
M’agradaria deixar de ser activista de la llengua, estic cansat de sentir que reivindico alguna
cosa només pel simple fet de demanar, per exemple, un cafè amb llet al poble on visc i que em
contesten amb un “no te entiendo”.
Situacions quotidianes que em fan plantejar si seré desagradable mantenint la llengua, si és
millor canviar per agilitzar les coses. Tot plegat m’acaba fent sentir fatigat de qüestionar-me
com parlar. La meva situació és curiosa, quan treballava com a venedor a una botiga, el meu
cap que no sabia català em demanava que si algú em parlava en castellà, era adequat que li
contestés en la seva llengua. Com a client, molta gent que no entén el català em solta un
“cómo?” i em sento indefens.
És a dir, viure en català és un exercici de resistència i de consciència, no contra ningú ni a favor
de res, sinó de poder expressar-me en la llengua que m’han transmès els meus pares. Vull
deixar de ser activista de la meva llengua perquè no crec que sigui la millor llengua del món,
només és una més, però és la meva, la que estimo, la que em permet dir “gràcies” de tot cor i
la que en una situació normal ningú qüestionaria que la parlés.
Però ja que estem així voldria reivindicar la meva llengua des d’una postura filosòfica. Perquè
les problemàtiques, malgrat tot, requereixen reflexió i anàlisi curosa. I això és una oportunitat
de luxe.
La fragilitat. Des de fa molts anys la meva llengua es troba en una situació fràgil. I el fet fràgil es
pot trencar o desfer amb facilitat, però al mateix temps reclama atenció i cura. M’agrada cuidar
de la meva llengua, m’agrada aprendre paraules noves i regalar-les, transformar-les en poemes
o en acudits. Voldria que acudíssim al diccionari com abans s’acudia a la Bíblia, no per
salvar-nos a nosaltres, sinó per salvar els mots, que ens donaran caliu a nosaltres.
L’amor. Sempre parlo de la meva llengua amb amor per ella, sense menysprear a qui prefereix
no parlar-la o a qui no s’atreveix. En aquest sentit, intento parlar sempre amb tendresa quan es
genera conflicte per la llengua, això no vol dir que no sigui ferm, sinó que vull que s’associï a mi
i al català el caliu, l’amabilitat, l’amor. Puc estimar a qui no parla com jo, perquè estimo a molta
gent que no pensa com jo. Però m’agrada que s’associï el meu activisme fràgil amb la cordialitat
i no amb la confrontació. Cadascú té la seva manera de fer, la meva és aquesta.
La normalitat. M’agrada apostar per normalitzar que la gent pugui sentir-me parlar en català,
perquè és com més a gust m’expresso, perquè és la meva eina de comunicació, perquè és un
bonic regal que em van transmetre els pares i perquè encara se’m permet parlar-la.
Vaig ser conscient ja de molt petit que el català, per a molta gent catalanoparlant, era una
llengua de segona categoria, i el tortosí, fins i tot, de tercera. Per exemple, recordo quan era
petit i la meva mare li va parlar en castellà a una veïna del poble que venia de fora i que parlava
castellà i quan jo li vaig parlar en català la meva mare em va dir, sense adonar-se’n, “és
d’educació que si et parlen en castellà tu també ho facis”. I mireu si tenim prejudicis a l’Ebre
que molta gent considera que el català és allò que es parla a Barcelona, com si el nostre català
no fos català.
La normalitat és acceptar que el català és una llengua vehicular amb qui pots parlar amb
tothom que l’hauria d’entendre, el parli o no. La normalitat és acceptar que el català és una
bona llengua per mirar pel·lícules i per llegir llibres i que si ens sembla estrany sentir a John
Rambo xerrar en català és perquè tota la vida l’havíem escoltat en castellà, no per altra cosa.
Perquè arribi la veritable normalitat haurem de ser conscients que la nostra llengua és igual
d’adequada que qualsevol altra per fer qualsevol cosa.
Les oportunitats. Jo de petit jugava en castellà a indis i vaquers perquè associava la imaginació
al castellà. Per què? Perquè només hi havia dibuixos animats en castellà, gairebé com ara. Als 6
anys vaig tenir la sort de poder gaudir de Bola de Drac, Les Tortugues Ninja o Musculman entre
altres sèries gràcies a Tv3 i tothom va normalitzar jugar-hi en català. Hem de buscar
oportunitats a les plataformes audiovisuals per visibilitzar el català i potenciar-lo. És
imprescindible que hi hagi dibuixos animats, retransmissions esportives, influenciadors, també
Reggeató o Batxata en català per fer visible l’ús de la nostra llengua. Ens hem d’adaptar als
nous temps. No només de Ramon Llull i Pompeu Fabra viu la nostra llengua.
Fem el possible perquè la globalització no ens degluteixi, ja que és més fàcil perdre el català
amb la globalització que amb una dictadura. Si tothom es passa a utilitzar anglicismes és
perquè l’anglès està de moda i ens cau bé. Fem que el català sigui atractiu, usem-lo. Tenim el
Polònia, Els Manel, Oques Grasses, tenim Albert Pla, la Mercè Rodoreda, Laura Llevadot, el
llegat de Rubert de Ventós, tenim a Gerard Vergés, Sebastià Juan Arbó, Zoraida Burgos, Anna
Zaera, Oriol Gracià… ens tenim a nosaltres. Visibilitzem la nostra llengua. Si ens la creiem, no la
perdrem.
Si, en canvi, considerem que el català és una llengua de poble, de la classe burgesa o qualsevol
altre atac creat per fer-nos sentir culpables de fer-la servir, veurem com les futures generacions
el deixaran en desús. Estimem la llengua, transmetem-la amb amor i fem-la desitjosa.
Aquest és un manifest d’amor per la llengua que em van regalar els meus pares. Bona diada a
tothom!
Roman Aixendri Cugat
Campredó, 10 de setembre de 2023
Actes diada 11 de Setembre 2023
Regidorida de Governació
Regidoria de Cultura
Anna Maria Bel rep l’escut d’or de Campredó
Dijous 7 de setembre, en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el govern de Campredó va atorgar l’escut de Campredó a l’Anna Maria Bel. D’aquesta manera, va voler reconèixer la seua llarga trajectòria en l’àmbit de la dansa, com a ballarina i professora d’acadèmia de dansa durant més de sis dècades.
Nascuda al barri de Sant Josep de la Muntanya de la veïna ciutat de Tortosa al febrer de 1938, als 16 anys va desplaçar-se a Barcelona i va esdevenir ballarina professional de ballet clàssic del Liceu. Va contraure matrimoni amb el professor i escriptor Manuel Pérez Bonfill, el nom del qual es va donar a la Biblioteca municipal de Campredó.
L’acte de lliurament, celebrat a la sala polivalent del Casal Francesc Llop, va ser molt emotiu. També va servir per fer la presentació del seu llibre dedicat a l’ensenyança de la dansa als més menuts, en el qual van prendre part una dotzena de xiquets campredonencs.
L’alcalde de Campredó, Damià Grau, va destacar el gran paper que ha tingut l’homenatjada en la promoció de la dansa, així com va destacar el fet que era una dona nascuda en plena guerra i que va sofrir les conseqüències d’una dictadura cruel i misògina, que va voler recloure el paper de la dona a un àmbit exclusivament domèstic. Va fer un símil amb l’homenatge que es va fer uns mesos abans a la figura de Glòria “La Madamme”, que va obrir la primera acadèmia d’idiomes a Tortosa en un moment molt difícil per a les dones empresàries.
Es tracta del tercer escut del poble atorgat a persones altament vinculades a la cultura ebrenca i catalana, després dels que varen concedir-se al lingüista Joan Salvador Beltran i a l’escriptor Manel Ollé.
Regata Muletes Festa Major Tortosa
Regidoria d’Esports
Esport tradicional
Regata de muletes de Tortosa
La tripulació campredonenca ha aconseguit la seva 8a cinta de la regata, la quarta consecutiva. S’ha imposat a la tripulació de Bítem, que malgrat que la seva tenacitat ha estat superada per la tècnica i la perfecta sincronització dels remers de Campredó.
La sortida ja ha estat perfecta, per un moment la muleta campredonenca sembla que lliscava damunt l’aigua, a la sortida de la boia i contra corrent els vikings i vikingues de Campredó han redreçat la nau amb una combinació de força i talent.
Gran, treballada i merescuda victòria.
Enhorabona!!!
@Campredó
Horaris bus escolar 2023/2024
Regidoria d’Educació
horari i parades bus escolar per al curs 2023/2023
Inici 7 de setembre horari normal.
Aniversari naixement pintor F. Llop
Regidoria de Cultura
Aniversari naixement pintor F. Llop
Avui fa 150 anys del naixement del pintor campredonenc Francesc Llop i Marqués (Campredó, 24 d’agost de 1873 – Barcelona, 1 d’agost de 1970).
Al seu poble de naixement l’honorem amb una sala d’art esplèndida on es poden contemplar els seus olis i dibuixos, les seues aquarel.les i il.lustracions, el seu retrat, i altra producció d’un artista veritablement prolífic. El mecenatge de la família Julve-Villó, d’Antoni Martínez Vilàs, de Domingo Martínez i de la família Bertran, besnebots seus, han engrandit la col.lecció que ha anat reunint els Amics de Francesc Llop. S’han publicat dos biografies seues. Va fer carrera artística a Mèxic, va viure la bohèmia parisina i va destacar com un dels grans paisatgistes catalans del segle XX. Llarga vida a la seua obra!
Aniversari de l’assassinat de Joan Barberà
Regidoria de Cultura
Aniversari de l’assassinat de Joan Barberà
En data de 9 d’agost de 1940 va ser afusellat a la presó de Pilats de Tarragona el campredonenc Joan Barberà. Conegut popularment com a Juanito de Quinceto, havia sigut militant anarquista de la CNT, va ser empresonat durant els darrers dies de guerra. El criminal règim franquista va acabar amb la seua veu dissident el mateix dir en què varen afullerar el darrer alcalde republicà de la veïna ciutat de Tortosa, Josep Rodríguez, i el metge republicà Primitiu Sabaté, que havia estat regidor de la ciutat durant els primers anys de la II República estatal.
Ion Perelló Machí jugador de la 1a lliga Islandesa futbol
Regidoria d’Esports
El campredonenc Ion Perelló Machí està portant a terme una interessant carrera professional en l’àmbit futbolístic a Islàndia, de la qual ens congratulem. Va iniciar-se al futbol base comarcal i molt aviat ja va passar a formar part dels equips inferiors del FC Barcelona, amb estada a La Masia inclosa. Posteriorment va endegar una etapa fructífera al juvenil del Gimnàstic de Tarragona. Ja en categoria sènior ha defensat els colors del Pedroñeras, a la 3a divisió de Castella la Manxa, del CD Eivissa, de la UE Gramenet, del CD Tortosa i del CF Ascó.
Va decidir emprendre l’aventura islandesa. Primerament al Hottur Huggin, de la 3a divisió d’aquest país, per després passar al Thor Akureyri a la segona categoria nacional. Aquest any ha fitxat pel club més històric del país, malgrat que es troba en hores baixes, el Fram Reykiavik. Aquest club s’ha emportat en 18 ocasions el campionat nacional, està dirigit per l’exjugador del Fulham anglès i del Copenhagen danès, i excapità de la selecció nacional islandesa, Ragnar Sigurdsson.
El migcampista campredonenc veu progressió en el futbol islandès ja que han arribat molts jugadors d’altres països, sobretot d’Anglaterra i Dinamarca, que han ajudat a reforçar la competitivitat.
Li desitgem molta sort en el seu nou equip, i seguirem atentament la seua trajectòria. Tot un honor per Campredó comptar amb un futbolista del seu nivell!
