LES BRIGADES I LA SOLIDARITAT UNIVERSAL

Regidoria de Cultura

LES BRIGADES I LA SOLIDARITAT UNIVERSAL

Dissabte 2 d’abril, a la torre medieval, va impartir-se la conferència “Kilroy was here. Els grafits de les brigades internacionals de la guerra civil”, a càrrec d’Enrique Gil. Aquest professor d’Almansa, format a la Universitat d’Alacant, és un arqueòleg de grafits del conflicte bèl·lic. En aquesta torre de Torre de Font de Quinto es poden contemplar uns interessants grafits de membres de la XIV Brigada Internacional La Marsellesa.

Va resultar una conferència molt fructífera, ja que el professor Gil va donar a conèixer alguns descobriments de molt pes sobre els grafits. Primerament, va comunicar al públic assistent que el poema en francès situat al bell mig de la resta de grafits resulta ser l’adaptació d’una famosa cançó francesa dels anys 1930, obra del compositor Raymond Asso. De fet, havien enregistrat prèviament la cançó ja adaptada que va poser ser escoltada en aquest indret emblemàtic, fet que va causar gran emoció entre el públic.

Posteriorment, va descobrir un altre dels escrits que publicitava «Peace no war» (pau i no guerra) al costat d’un símbol molt específic escrit el 1984. L’explicació pertinent va portar a fer cinc cèntims del significat de Kilroy was here: expressió usada pels soldats nord-americans en conflictes bèl·lics d’arreu del món, que ha agafat la connotació de crit llibertari. Es va entaular una conversa molt fructífera a redós de la incògnita de l’autoria, que mereix un estudi adequat.

BRIGADES DE LLIBERTAT

REGIDORIA DE PATRIMONI

BRIGADES DE LLIBERTAT

Des del Campus Extern de la URV amb col·laboració amb l’Associació Cultural Soldevila i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Campredó s’han organitzat les jornades “Les Brigades i la Solidaritat Internacional” en el marc del treball per la recuperació de la memòria històrica.

Varen celebrar-se en dos dies amb format diferent. Divendres dia 1 va prendre el protagonisme l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts del municipi de Tortosa. Varen impartir-se dos xerrades-debat per tal de transmetre el missatge de solidaritat i pau internacional. Els professors Carme Maigí i Lluís Montull van fer cinc cèntims del treball que es realitza des del DEMDE-Ebre, que aplega un conjunt de professors envers la recuperació de la memòria històrica i la condemna dels fets ocorreguts durant el nazisme.

La segona de les xerrades la va impartir el professor Antoni Cid, que va fer un repàs sobre l’aspecte de la solidaritat en les brigades internacionals que vingueren a lluitar durant la guerra de 1936-39 per combatre el feixisme a que s’escampava per Europa.

També es va fer una visita a l’exposició Fam i guerra a Catalunya, produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i cedida pel Casal del Conflent, la qual està instal·lada al vestíbul del Campus Terres de l’Ebre.

Diada cultural de la dona i de la poesia

Regidoria de Cultura

Diada cultural de la dona i de la poesia

Divendres 25 de març va celebrar-se a la biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó una notable jornada cultural. A redós de les diades del 8 i 21 de març (Dia Internacional de la Dona i de la Poesia, respectivament) va idear-se un acte força potent com a homenatge a l’art en la seua globalitat, així com amb el segell de dona ben marcat.

Primerament, va inaugurar-se una exposició de pintura de l’artista amateur ampostina Anna Maria Franco, la qual podrà ser visitada durant un parell de setmanes al mateix centre llibresc.

Seguidament, la poeta tortosina Conxita Jiménez va delectar tots els assistents amb una magnífica recitació de part del seu poemari “El bres de les fargues”; a la vegada, va haver-hi el passi d’un vídeo bellíssim amb la participació musical d’Albino Tena i fotografies esplèndides d’oliveres. 

La part final va portar al club de lectura de la novel·la “Escales avall” de l’escriptora jesusenca Cinta Arasa, una de les novel·listes estel·lars de la literatura catalana actual.

Tot plegat, un acte en què el paper de la dona dintre de l’art i de la literatura quedava ben realçat.

Torre Sant Onofre

Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme.

Torre de Sant Onofre

També dita d’Asmet o de Rocacorba. Abans de 1164, Guillem de Bell·lloc, va donar a Arnau de Rocacorba una torre situada al terme general de Tortosa, a tocar del camí de Camarles: la torre d’Asmet, nom de l’antic propietari andalusí.

Al setembre de 1164, el rei Alfons el Cast i el senescal Guillem Ramon de Montcada confirmen la possessió davant les pretensions de dos genovesos, Turc i Martí Robany. Però, el 1193 se’ls va concedir la tercera part dels drets de la “torre amb les cases, els murs i tot l’honor”. Desprès es va dir de Sant Onofre per una Ermita edificada al costat.

El topònim Rocacorba té l’origen en el nom d’un dels colons que van arribar en la conquesta cristiana i dona nom a un dels barrancs que soca l’indret.

Era una magnífica talaia esvelta, cilíndrica, molt ben obrada i amb una alçada aproximada d’uns 20m., que va ser dinamitada l’any 1967.

A l’igual que les altres torres, tenia funció de defensa, habitatge i colonització agrària.

La Comissió Europea va atorgar l’any 2013 una important subvenció, a través del programa LIFE+, per a la rehabilitació de les antigues argileres que culminà l’any 2018.

La zona està envoltada pels barrancs de l’Espluga i Rocacorba i se situa en una Àrea d’interès faunístic i florístic.

 Fotos @marcelinofalcó

Dia Internacional de la dona treballadora 2022

Regidoria de Participació i Ciutadania

Declaracio Institucional del Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

8 M Cap a una normalitat feminista

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles  de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en  la falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».

El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobre representació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.

Club de lectura amb Francesca Aliern

Regidoria de Cultura

Biblioteca Manuel Pérez Bonfill

Divendres 18 de febrer va tindre lloc el club de lectura de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill amb la presència de la novel·lista xertolina Francesca Aliern. Es va analitzar la seua novel·la La jove Laura, que justament és una traducció d’un relat anterior de finals del segle passat titulat No llores Laura. Va ser una trobada molt emotiva, en la qual es van analitzar aspectes molt humanitaris de la novel·la, així com es va poder fer un petit homenatge a la protagonista, que va sofrir el món de la droga en la vida real. 

Aquest Club de lectura s’emmarca dintre del conjunt de Clubs que s’organitzen arreu de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona en homenatge a la més prolífica literata actual. Forma part de l’Any Francesca Aliern, envers els 80, en què es vol commemorar el 80è aniversari del seu naixement.

Finalment va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament de Campredó

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA. ARANÈS

Regidoria de Cultura

Era celebracion deth Dia Internacionau dera Lengua Mairau, qu’organize era Bibliotèca Manuel Pérez Bonfill de Campredó, se debanèc enguan eth dissabte 19 de hereuèr en diferenti espacis dera poblacion. Er occitan de Catalonha qu’ère era cultura en aumenatge en aguesta escadença. S’organizèc ua jornada fòrça completa entà reivindicar er usatge der aranés pertot: en casa, ena escòla e en internet. Se preparèren activitats pendent tot eth dia restacades damb eth païsatge rurau, era gastronomia aranesa, es dances tradicionaus occitanes e era inauguracion d’ua exposcion sus es usatges sociaus der aranés, ja en aguest sègle XXI.

En maitin se realizèc ua caminada enquiara beròia barraca dera familha Cugat, tota ua òbra d’art de pèira sèca. Pendent era caminada se hègen públics es nòms d’ua trentia d’objèctes agricòles, arbes e plantes en aranés, que se difonien enes diuèrsi hilats sociaus der ajuntament.

Posteriorament, en restaurant locau Can Joan se premanic un dinar damb òlha aranesa coma plat notable.

Ja pera tarde, en espaci culturau La C, se celebrèc un talhèr de dances occitanes, que compdèc damb ua nombrosa preséncia de dançaires que gaudiren d’ua session vertadièrament extraordinària.

Fin finau, s’inaugurèc era didactica exposicion «Aranés, er occitan de Catalonha», a on se hè ua revision ara situacion sociopolitica dera lengua mairau en Aran, atau coma hè un balanç sus es perspectives de futur.

Eth govèrn de Campredó se comprometec ena aqduisicion de libres en aranés entà collaborar ena sua promocion. Que realizèren autanplan era mitat deth parlament introductòri en aranés, atau coma se demanèc qu’es explicacions dera exposicion siguessen egalament en lengua occitana. Tanben se repartic un huelheton explicatiu deth contengut dera exposicion qu’includís ua seguida d’expressions en aranés que pòden èster usades pes toristes.

Pendent era rèsta de dies de hereuèr se publicaràn enes hilats sociaus municipaus bères informacions d’interès arrevirades en aranés.