Tastos de Salut: Farmaciola de tardor
Regidoria de Salut Tastos de Salut: Farmaciola de tardor Una vintena de persones van participar del segon tast de salut, que va tindre lloc dissabte passat. Es va fer una introducció a la medicina herbal i les plantes remeieres amb propietats mucolitiques, expectorants, balsamiques, antisèptiques i emol.lients. Es va explicar també quina planta utilitzar en […]
Presentació UE Campredó 2023-2024
Regidoria de cultura Presentació UE. Campredo 2023-2024 Dissabte 25 de novembre al camp La Forja de Campredó es va realtizar la presentació de l’U.E. Campredó temporada 2023-2024. La jornada va començar amb el partit de la jornda de 4a Catalana territorial entre el U.E. Campredó masculí i C.D. La Cava. La victòria en aquest cas […]
DIADA D’AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC
Regidoria de Cultura i Patrimoni
DIADA D’AMICS DELS CASTELLS I DEL NUCLI ANTIC
La diada anual que organitza l’Associació Amics dels castells i del nucli antic, de la veïna ciutat de Tortosa, va ser organitzada aquest any a redós del patrimoni medieval campredonenc. Unes dos-centes persones varen prendre part en una jornada lúdica que, en cotxe o en bicicleta, els va portar fins a la torre de Font de Quinto, una de les construccions templeres més importants de la riba final de l’Ebre. Aquesta torre de guaita data de la primera meitat del segle XIII, i formava part d’un entramat de torres vigia a redós del riu Ebre. Actualment compta amb un projecte d’interpretació templer i un de les Brigades internacionals, així com l’equipació sencera d’un soldat brigadista. L’escriptor local Emigdi Subirats va ser l’encarregat de realitzar les explicacions històriques pertinents.
La matinada del 25 de juliol de 1938, l’exèrcit republicà va creuar el riu a l’alçada de Font de Quinto, en una maniobra de distracció que donava el tret de sortida a la Batalla de l’Ebre, la més sagnant de la guerra de 1936-1939. Al primer pis es conserven uns grafits creats per membres de la catorzena Brigada Internacional “La Marseilleise”, coneguda com La Commune de Paris.
Posteriorment, bona part dels visitants varen visitar la Casa del Prat, un edifici enigmàtic de noble planta, al qual el Dr Joan Fuguet, un dels grans especialistes en el món templer, li atribueix tres pisos originàriament. Allí varen poder gaudir de la bellesa estètica de l’escala de cargol, tota una construcció pètria del màxim nivell. Aquest edifici era la casa gran de la Sotscomanda templera de Prat, on vivia el procurato o governador de Prat. A redós hi ha un entramat emmurallat i un jaciment arqueològic del període andalusí. A la vegada, s’hi troben unes trinxeres força ben elaborades també del conflicte bèl·lic peninsular del segle passat.
Un esmorzar a base de baldana campredonenca va acompanyar una jornada excel·lent, en què es va poder difondre part de l’important patrimoni local: ermita de Solicrú, construccions de pedra seca, temple parroquial dedicat a Sant Joan Baptista, o Sala d’art Francesc Llop i Marqués.
SUBVENCIONS A AJUNTAMENTS, PER ACTUACIONS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA, PER A LA GESTIÓ DELS RISCOS PER A LA SALUT DERIVATS DE LES PLAGUES URBANES. CONVOCATÒRIA 2023
La Diputació de Tarragona ha otorgat a l’EMD de Campredó una subvenció per import de 1.328,57€, amb destinació per actuacions de protecció de la salut pública, per a la gestió dels riscos per a la salut derivats de les plagues urbanes (artròpodes i rosegadors), gestió dels gossos i gats abandonats, control de la mosca negra, el mosquit tigre, els mosquits de les zones d’arrossars i zones humides al voltant dels nuclis urbans i urbanitzats del Delta de l’Ebre i la vespa asiàtica. Convocatòria 2019.
Celebració de la Diada de l’1 d’octubre
Regidoria de Governació
Celebració de la Diada de l’1 d’octubre
Diumenge 1 d’octubre des de l’Ajuntament de Campredó es va organitzar un acte de commemoració de la diada del referèndum, la data més important de la història recent de Catalunya i dels Països Catalans. Es va llegir el manifest commemoratiu, així com es va hissar la senyera i es va entaular un debat amb el públic assistent.
L’1 d’octubre de 2007 bona part del poble català va parlar obertament i va votar per la independència nacional. La repressió consegüent ha estat impròpia de qualsevol democràcia europea moderna. Seguim alçats pel nostre objectiu, que no és altre que l’establiment de la República catalana independent.
Premi literari per a l’escriptor Emigdi Subirats
Regidoria de Cultura
Emigdi Subirats guardonat amb el 40è premi Rafael Sari a l’Alguer.
L’escriptor campredonenc Emigdi Subirats ha estat guardonat amb el segon premi del certamen de prosa i poesia Rafael Sari, modalitat català estàndard, que organitza anualment l’Obra Cultural de l’Alguer, el qual ja ha arribat a la seua quarantena edició.
El conte premiat es titula El Jueu savi, en el qual l’autor ha fet una adaptació de la personalitat del lingüista tortosí del segle X Menahem Ben Saruq, convertit en un jueu alguerès que creava escola teològica jueva al segle XIV durant la dominació catalanoaragonesa de la illa de Sardenya en temps del rei Pere El Cerimoniós.
El premi porta el nom d’un il·lustre mestre d’escola, arxiver i poeta, Rafael Sari (L’Alguer, 1904 -1978), que va demostrar al llarg de la seua vida una gran fidelitat al català parlat a la suitat mia, com ell anomenava la Barceloneta sarda. Es convoquen tres modalitats: una per a escolars algueresos, l’altra per a conreadors de l’alguerès i, finalment, la dedicada a autors d’arreu dels Països Catalans, en qualsevol de les variants dialectals de la llengua catalana.
És la quarta vegada que aquest autor ebrenc s’emporta aquest premi en les darreres cinc convocatòries, després dels contes premiats el 2019 (Ramon Clavellet, pseudònim del poeta Antoni Ciuffo de principis del segle XX), el 2020 La més vella i sublim (un homenatge al poeta i missioner Mn. Francesc Manunta), i el 2021 (Al so trencat de les onades, tot un homenatge a la figura del veterà poeta Antoni Canu).
La relació literària i cultural d’Emigdi Subirats amb l’Alguer passa principalment per haver publicat la biografia del poeta Antoni Canu (Ocier, 1929), publicada per Edicions de l’Alguer el 2022, així com haver redactat el pròleg del poemari Converses i notes del poeta Guido Sari, una de les veus poètiques més potents i de més qualitat de la literatura catalana actual.
Poemari de Roman Aixendri: Eva i les seves arrítmies
Regidoria de cultura
Presentació del primer poemari de Roman Aixendri
Divendres 29 de setembre va tindre lloc la presentació del poemari Eva i les meves arrítmies, del campredonenc Roman Aixendri. La Biblioteca Manuel Pérez Bonfill va quedar-se petita amb la gran quantitat de públic assistent.
L’autor del poemari va recitar alguns poemes, mentre anava detallant la raó que va portar-lo a la composició. També estava present l’il·lustrador Toni Ruiz, que va anar fent cinc cèntims del procés d¡il·lustració de les diverses composicions.
Des de la biblioteca Manuel Pérez Bonfill donem cabuda a tota mena d’actes literaris, molt especialment quan es tracta d’autors locals.
Inici temporada UE. Campredó 2023-2024
Regidoria de Joventut i Esport
Entitats
Aquesta temporada la @unioesportiva ha format set equips, amateur masculí, femení i cinc de futbol base.
Dissabte 16 de setembre ha debutat l’amateur masculí a l’Ametlla de Mar, malgrat el resultat 2 a 0, l’equip ha causat una bona impressió, ha creat oportunitats que no ha pogut materialitzar.
El projecte creix, esportivament , social i de poble.
Donació sang estiu
Regidoria de Salut i Benestar Social
Activitat solidària
Donació de Sang
Dimarts 12 de setembre es va celebrar al casal Francesc Llop una donació solidaria de sang amb el Banc de Sang. Un total de 38 donacions rècord de donants.
A Campredó ja tenim marcades 2 dates durant l’any per a fer aquest gest solidari.
Moltes gràcies a totes i tots per venir i salvar vides.
Al gener hi tornem!
ACTES DIADA 11 DE SETEMBRE 2023. Pregó institucional
Regidorida Governació
El compromís per la llengua, la democràcia i el poble van ser els protagonistes de l’acte de la Diada Nacional de Catalunya 2023 a Campredó.
El programa d’actes de la jornada incloïa la hissada de la senyera, la lectura d’un manifest, una actuació musical i un tast de begudes de la terra.
Roman Aixendri, filòsof i campredonenc, va expressar en el seu parlament el desig de poder abandonar la seua condició d’activista de la llengua i poder viure plenament en català sense haver d’adoptar constantment una actitud de militància lingüística. Segons ell, parlar la llengua dels pares no hauria de ser un acte de resistència ni de consciència. L’amor pel català i el fet de fer-lo servir arreu, amb tothom i a tothora desacomplexadament són les consignes que hem d’adoptar els catalanoparlants.
L’actuació musical va anar a càrrec de Marta Camon, que va interpretar una versió arranjada i adaptada d’”El cant dels ocells”, “Muntanyes regalades” i “Els contrabandistes”, combinant la flauta travessera i el cant.
Els assistents, abans i després de l’acte, van tastar begudes d’arreu dels Països Catalans: pomada (Illes Balears), aigua de València (País Valencià), ratafia (Principat) i licor d’arròs (Terres de l’Ebre).
Pregó intitucional Diada 11 stembre 2023 a càrrec de Roman Aixendri i Cugat.
Per la llengua que més m’estimo
M’agradaria deixar de ser activista de la llengua, estic cansat de sentir que reivindico alguna
cosa només pel simple fet de demanar, per exemple, un cafè amb llet al poble on visc i que em
contesten amb un “no te entiendo”.
Situacions quotidianes que em fan plantejar si seré desagradable mantenint la llengua, si és
millor canviar per agilitzar les coses. Tot plegat m’acaba fent sentir fatigat de qüestionar-me
com parlar. La meva situació és curiosa, quan treballava com a venedor a una botiga, el meu
cap que no sabia català em demanava que si algú em parlava en castellà, era adequat que li
contestés en la seva llengua. Com a client, molta gent que no entén el català em solta un
“cómo?” i em sento indefens.
És a dir, viure en català és un exercici de resistència i de consciència, no contra ningú ni a favor
de res, sinó de poder expressar-me en la llengua que m’han transmès els meus pares. Vull
deixar de ser activista de la meva llengua perquè no crec que sigui la millor llengua del món,
només és una més, però és la meva, la que estimo, la que em permet dir “gràcies” de tot cor i
la que en una situació normal ningú qüestionaria que la parlés.
Però ja que estem així voldria reivindicar la meva llengua des d’una postura filosòfica. Perquè
les problemàtiques, malgrat tot, requereixen reflexió i anàlisi curosa. I això és una oportunitat
de luxe.
La fragilitat. Des de fa molts anys la meva llengua es troba en una situació fràgil. I el fet fràgil es
pot trencar o desfer amb facilitat, però al mateix temps reclama atenció i cura. M’agrada cuidar
de la meva llengua, m’agrada aprendre paraules noves i regalar-les, transformar-les en poemes
o en acudits. Voldria que acudíssim al diccionari com abans s’acudia a la Bíblia, no per
salvar-nos a nosaltres, sinó per salvar els mots, que ens donaran caliu a nosaltres.
L’amor. Sempre parlo de la meva llengua amb amor per ella, sense menysprear a qui prefereix
no parlar-la o a qui no s’atreveix. En aquest sentit, intento parlar sempre amb tendresa quan es
genera conflicte per la llengua, això no vol dir que no sigui ferm, sinó que vull que s’associï a mi
i al català el caliu, l’amabilitat, l’amor. Puc estimar a qui no parla com jo, perquè estimo a molta
gent que no pensa com jo. Però m’agrada que s’associï el meu activisme fràgil amb la cordialitat
i no amb la confrontació. Cadascú té la seva manera de fer, la meva és aquesta.
La normalitat. M’agrada apostar per normalitzar que la gent pugui sentir-me parlar en català,
perquè és com més a gust m’expresso, perquè és la meva eina de comunicació, perquè és un
bonic regal que em van transmetre els pares i perquè encara se’m permet parlar-la.
Vaig ser conscient ja de molt petit que el català, per a molta gent catalanoparlant, era una
llengua de segona categoria, i el tortosí, fins i tot, de tercera. Per exemple, recordo quan era
petit i la meva mare li va parlar en castellà a una veïna del poble que venia de fora i que parlava
castellà i quan jo li vaig parlar en català la meva mare em va dir, sense adonar-se’n, “és
d’educació que si et parlen en castellà tu també ho facis”. I mireu si tenim prejudicis a l’Ebre
que molta gent considera que el català és allò que es parla a Barcelona, com si el nostre català
no fos català.
La normalitat és acceptar que el català és una llengua vehicular amb qui pots parlar amb
tothom que l’hauria d’entendre, el parli o no. La normalitat és acceptar que el català és una
bona llengua per mirar pel·lícules i per llegir llibres i que si ens sembla estrany sentir a John
Rambo xerrar en català és perquè tota la vida l’havíem escoltat en castellà, no per altra cosa.
Perquè arribi la veritable normalitat haurem de ser conscients que la nostra llengua és igual
d’adequada que qualsevol altra per fer qualsevol cosa.
Les oportunitats. Jo de petit jugava en castellà a indis i vaquers perquè associava la imaginació
al castellà. Per què? Perquè només hi havia dibuixos animats en castellà, gairebé com ara. Als 6
anys vaig tenir la sort de poder gaudir de Bola de Drac, Les Tortugues Ninja o Musculman entre
altres sèries gràcies a Tv3 i tothom va normalitzar jugar-hi en català. Hem de buscar
oportunitats a les plataformes audiovisuals per visibilitzar el català i potenciar-lo. És
imprescindible que hi hagi dibuixos animats, retransmissions esportives, influenciadors, també
Reggeató o Batxata en català per fer visible l’ús de la nostra llengua. Ens hem d’adaptar als
nous temps. No només de Ramon Llull i Pompeu Fabra viu la nostra llengua.
Fem el possible perquè la globalització no ens degluteixi, ja que és més fàcil perdre el català
amb la globalització que amb una dictadura. Si tothom es passa a utilitzar anglicismes és
perquè l’anglès està de moda i ens cau bé. Fem que el català sigui atractiu, usem-lo. Tenim el
Polònia, Els Manel, Oques Grasses, tenim Albert Pla, la Mercè Rodoreda, Laura Llevadot, el
llegat de Rubert de Ventós, tenim a Gerard Vergés, Sebastià Juan Arbó, Zoraida Burgos, Anna
Zaera, Oriol Gracià… ens tenim a nosaltres. Visibilitzem la nostra llengua. Si ens la creiem, no la
perdrem.
Si, en canvi, considerem que el català és una llengua de poble, de la classe burgesa o qualsevol
altre atac creat per fer-nos sentir culpables de fer-la servir, veurem com les futures generacions
el deixaran en desús. Estimem la llengua, transmetem-la amb amor i fem-la desitjosa.
Aquest és un manifest d’amor per la llengua que em van regalar els meus pares. Bona diada a
tothom!
Roman Aixendri Cugat
Campredó, 10 de setembre de 2023
