El Pas de l’Ebre des del Sirgador
Regidoria de Cultura
El Pas de l’Ebre des del Sirgador
En el marc de les jornades Les Brigades i la solidaritat internacional, que varen organitzar conjuntament Soldevila, la Regidoria de cultura de Campredó i el Campus extens de la Universitat Rovira i Virgili, va realitzar-se el passat dissabte 9 d’abril una recreació musicada, poètica i històrica del Pas de l’Ebre dalt del llagut Lo Sirgador. Hi va intervenir amb les explicacions pertinents els historiadors Marc March i Màrius Pont, l’escriptor i rapsoda Emigdi Subirats. Es va fer un recorregut pel riu pels espais que es van cobrir de sang durant la matinada del 25 de juliol de 1938 quan l’exèrcit republicà va intentar creuar l’Ebre a l’alçada de Font de Quinto. Durant tot el trajecte els membres de la Tuna folk varen interpretar diverses cançons republicanes d’acord amb les explicacions històriques del moment. Hi van participar, durant els dos trajectes, unes vuitanta persones que varen gaudir d’una activitat cultural de primer ordre.
SIAD: SERVEI D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES
Obert SIAD: Servei d’Informació i Atenció a les Dones opcions de configuració
Regidoria de Salut i Benestar Social
El SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de Tortosa comunica que donarà servei a totes les persones que ho desitgen des de l’Ajuntament de Campredó. Hi haurà un calendari amb l’atenció de Psicòloga i Advocada.
Tothom que vulgui disposar d’aquest servei gratuït es pot posar en contacte amb les oficines municipals de Campredó.
HORARIS ITINERÀNCIA SIAD CAMPREDÓ
Llar d’infants La Granota
Regidoria d’Educació.
LLAR D’INFANTS LA GRAONTA
L’Ajuntament de Campredó s’acull a la nova ordre d’Educació amb la qual la gestió de la llar d’infants la Granota serà assumida, com la resta d’ensenyaments de primària, pel Departament d’Educació.
Després de la posada en funcionament de la llar el 2017 com una de les apostes del consistori, i de fer-la créixer durant 4 anys, a partir del curs 2022-23 l’Ajuntament deixarà de ser-ne el responsable directe i només s’haurà de fer càrrec de cedir i mantindre l’espai i d’aportar anualment un copagament de 5000 euros.
Aquest nou plantejament suposa, com a grans avenços, el reconeixement dels alumnes d’Infantil 1 i Infantil 2, és a dir, dels xiquets i xiquetes d’un a tres anys que vagin a la llar, com a alumnes de ple dret de l’escola Port-Rodó; així com també la gratuïtat de l’educació dels alumnes d’Infantil 2.
Pel que fa als alumnes d’infantil 1, continuaran pagant el preu mínim públic establert, que és el que sempre ha cobrat l’Ajuntament a les famílies, i podran sol·licitar que aquesta quantitat sigui subvencionada.
A més, a partir d’ara, l’alumnat de la llar podrà gaudir de tots aquells serveis que ofereixi l’AFA i el col·legi, com per exemple el servei de menjador, el servei d’acollida o les extraescolars.
Quant al personal de la llar, el o la Tècnica en Educació Infantil (TEI), també passarà a ser personal d’Educació i s’assignarà en funció de borses de treball i criteris establerts pel mateix departament. La TEI passarà a formar part del professorat del centre, el qual també treballarà per integrar aquest nou recurs a la dinàmica de funcionament habitual de l’escola.
Des del consistori celebrem aquesta nova proposta del Departament d’Educació i ens sentim orgullosos d’haver apostat per un recurs que ha millorat la vida dels xiquets i xiquetes i de les seues famílies, i per haver col·laborat a fer de l’escolarització gratuïta dels alumnes d’Infantil un dret.
@afaportrodo
@escola_port_rodo
RUTA DEL PAS DE L’EBRE
Regidoria de Cultura
RUTA DEL PAS DE L’EBRE
Les inclemències metereològiques varen impossibilitar la realització de la recreació del Pas de l’Ebre, la qual es portarà a terme el proper dissabte 9 d’abril. A partir de les 10.30 del matí hi haurà una recreació musicada, poètica i històrica del Pas d l’Ebre dalt del llagut Lo Sirgador. Hi intervindrà l’historiador Màrius Pont, l’escriptor i rapsoda Emigdi Subirats i el grup La Tuna folk. Es farà un recorregut pel riu pels espais que es van cobrir de sang durant la matinada del 25 de juliol de 1938 quan l’exèrcit republicà va intentar creuar l’Ebre a l’alçada de Font de Quinto.
Reserva: [email protected]
Soraia Guzman campiona Catalunya Judo
Regidoria d’Esports i Joventut
la judoca campredonenca Soraia.Guzman i Domènech ha participat al Campionat de Catalunya de Judo categoria Infantil femení +63 kgs. En aquesta jornada ha aconseguit la primera posició essent campiona de Catalunya en la seva categoria.
La jornada es va realitzar al pavelló Llars Mundet de Barcelona. Soraia pertany al Nucli de Tecnificació Priorat Terres de l’Ebre.
Des de l’ajuntament felicitem a Soraia per l’èxit aconseguit.
LES BRIGADES I LA SOLIDARITAT UNIVERSAL
Regidoria de Cultura
LES BRIGADES I LA SOLIDARITAT UNIVERSAL
Dissabte 2 d’abril, a la torre medieval, va impartir-se la conferència “Kilroy was here. Els grafits de les brigades internacionals de la guerra civil”, a càrrec d’Enrique Gil. Aquest professor d’Almansa, format a la Universitat d’Alacant, és un arqueòleg de grafits del conflicte bèl·lic. En aquesta torre de Torre de Font de Quinto es poden contemplar uns interessants grafits de membres de la XIV Brigada Internacional La Marsellesa.
Va resultar una conferència molt fructífera, ja que el professor Gil va donar a conèixer alguns descobriments de molt pes sobre els grafits. Primerament, va comunicar al públic assistent que el poema en francès situat al bell mig de la resta de grafits resulta ser l’adaptació d’una famosa cançó francesa dels anys 1930, obra del compositor Raymond Asso. De fet, havien enregistrat prèviament la cançó ja adaptada que va poser ser escoltada en aquest indret emblemàtic, fet que va causar gran emoció entre el públic.
Posteriorment, va descobrir un altre dels escrits que publicitava «Peace no war» (pau i no guerra) al costat d’un símbol molt específic escrit el 1984. L’explicació pertinent va portar a fer cinc cèntims del significat de Kilroy was here: expressió usada pels soldats nord-americans en conflictes bèl·lics d’arreu del món, que ha agafat la connotació de crit llibertari. Es va entaular una conversa molt fructífera a redós de la incògnita de l’autoria, que mereix un estudi adequat.
BRIGADES DE LLIBERTAT
REGIDORIA DE PATRIMONI
BRIGADES DE LLIBERTAT
Des del Campus Extern de la URV amb col·laboració amb l’Associació Cultural Soldevila i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Campredó s’han organitzat les jornades “Les Brigades i la Solidaritat Internacional” en el marc del treball per la recuperació de la memòria històrica.
Varen celebrar-se en dos dies amb format diferent. Divendres dia 1 va prendre el protagonisme l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts del municipi de Tortosa. Varen impartir-se dos xerrades-debat per tal de transmetre el missatge de solidaritat i pau internacional. Els professors Carme Maigí i Lluís Montull van fer cinc cèntims del treball que es realitza des del DEMDE-Ebre, que aplega un conjunt de professors envers la recuperació de la memòria històrica i la condemna dels fets ocorreguts durant el nazisme.
La segona de les xerrades la va impartir el professor Antoni Cid, que va fer un repàs sobre l’aspecte de la solidaritat en les brigades internacionals que vingueren a lluitar durant la guerra de 1936-39 per combatre el feixisme a que s’escampava per Europa.
També es va fer una visita a l’exposició Fam i guerra a Catalunya, produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i cedida pel Casal del Conflent, la qual està instal·lada al vestíbul del Campus Terres de l’Ebre.
Diada cultural de la dona i de la poesia
Regidoria de Cultura
Diada cultural de la dona i de la poesia
Divendres 25 de març va celebrar-se a la biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó una notable jornada cultural. A redós de les diades del 8 i 21 de març (Dia Internacional de la Dona i de la Poesia, respectivament) va idear-se un acte força potent com a homenatge a l’art en la seua globalitat, així com amb el segell de dona ben marcat.
Primerament, va inaugurar-se una exposició de pintura de l’artista amateur ampostina Anna Maria Franco, la qual podrà ser visitada durant un parell de setmanes al mateix centre llibresc.
Seguidament, la poeta tortosina Conxita Jiménez va delectar tots els assistents amb una magnífica recitació de part del seu poemari “El bres de les fargues”; a la vegada, va haver-hi el passi d’un vídeo bellíssim amb la participació musical d’Albino Tena i fotografies esplèndides d’oliveres.
La part final va portar al club de lectura de la novel·la “Escales avall” de l’escriptora jesusenca Cinta Arasa, una de les novel·listes estel·lars de la literatura catalana actual.
Tot plegat, un acte en què el paper de la dona dintre de l’art i de la literatura quedava ben realçat.
Torre Sant Onofre
Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme.
Torre de Sant Onofre
També dita d’Asmet o de Rocacorba. Abans de 1164, Guillem de Bell·lloc, va donar a Arnau de Rocacorba una torre situada al terme general de Tortosa, a tocar del camí de Camarles: la torre d’Asmet, nom de l’antic propietari andalusí.
Al setembre de 1164, el rei Alfons el Cast i el senescal Guillem Ramon de Montcada confirmen la possessió davant les pretensions de dos genovesos, Turc i Martí Robany. Però, el 1193 se’ls va concedir la tercera part dels drets de la “torre amb les cases, els murs i tot l’honor”. Desprès es va dir de Sant Onofre per una Ermita edificada al costat.
El topònim Rocacorba té l’origen en el nom d’un dels colons que van arribar en la conquesta cristiana i dona nom a un dels barrancs que soca l’indret.
Era una magnífica talaia esvelta, cilíndrica, molt ben obrada i amb una alçada aproximada d’uns 20m., que va ser dinamitada l’any 1967.
A l’igual que les altres torres, tenia funció de defensa, habitatge i colonització agrària.
La Comissió Europea va atorgar l’any 2013 una important subvenció, a través del programa LIFE+, per a la rehabilitació de les antigues argileres que culminà l’any 2018.
La zona està envoltada pels barrancs de l’Espluga i Rocacorba i se situa en una Àrea d’interès faunístic i florístic.
Fotos @marcelinofalcó
Dia Internacional de la dona treballadora 2022
Regidoria de Participació i Ciutadania
Declaracio Institucional del Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya
8 M Cap a una normalitat feminista
Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en la falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».
El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.
D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobre representació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.
També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.
