EL DEPORTAT JOAQUIM ROCA FAVA

EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE NEUENGAMME

El 13 de desembre de 1938, les Waffen-SS de Heinrich Himmler varen traslladar a Neuengamme un kommando de cent hòmens “presos comuns” des del camp de concentració de Sachsenhausen per tal de procedir a la construcció d’un nou camp de concentració en uns terrenys d’una antiga bòbila i fabrica de rajoles i maons adquirits tres mesos abans.

Neuengamme, situat a uns 20 quilometres d’Hamburg, va arribar a ser el camp de concentració més gran al nord-est d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Més de cent mil presoners , procedents de 28 nacionalitats diferents, varen arribar a malviure en aquest camp i els més de 90 subcamps i kommandos, dels que uns 50.000 varen perdre la vida.

Segons els arxius del Memorial de Neuengamme, entre 600 i 750 espanyols varen passar pel camp central i subcamps. El Banc de la Memòria Democràtica del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en relaciona 415.

En el seu origen, Neuengamme era un camp de treballs forçats per a presoners alemanys perseguits pel règim hitlerià: intel·lectuals, polítics, industrials, homosexuals, testimonis de Jehovà, jueus i gitanos.

Els presoners eren explotats com a ma d’obra en la fabricació de rajoles, també en obres hidràuliques, com la construcció de canals en el riu Elba, producció d’armament, fortificacions navals, o en la neteja de les runes i projectils sense esclatar de les ciutats bombardejades.

El dia a dia dels deportats era molt dur, amb intenses jornades de treball, poc menjar, malalties com el tifus i la tuberculosis que provocaren milers de morts fent que des del 1942 el camp disposes del seu propi forn crematori.

Al final de la guerra, en els dies previs a l’arribada de les tropes aliades, els comandaments nazis decidiren evacuar el camp i subcamps mitjançant les anomenades “marxes de la mort” traslladant als presoners en tren o a peu a altres llocs, com per exemple a Wöbbelin.

El 4 de maig de 1945 les tropes de l’exèrcit britànic alliberaren el camp trobant cadàvers i supervivents exhausts.

EBRENCS A NEUENGAMME I SUBCAMPS

La memòria dels republicans espanyols, dels Rotspaniers (rojos espanyols), dels de les Terres de l’Ebre, també de Campredó, deportats als camps d’extermini nazis és una història de guerra, d’exili, de sofriment, de mort.

Després de la desfeta republicana a la batalla de l’Ebre i una vegada les tropes de l’exèrcit franquista varen ocupar la riba esquerra del riu amb l’entrada a Tortosa el 13 de gener de 1939, ja feia dies que bona part de la població de les Terres de l’Ebre havia emprés el trist i dolorós camí de l’exili cap a terres franceses. Era lo més bell (amb b alta) que podien fer. Fugien de delacions, revenges i de la repressió franquista, però desconeixien que a França caurien al foc en brasa del nazisme.

De tots els ebrencs, 201 en total, que varen passar pels camps d’extermini nazi -Mauthausen i Gusen, principalment, però també Buchenwald, Bergen Belsen, Sachsenhausen, Dachau, Ravensbruck, etc.-, hem comptabilitzat 8 que varen passar -temporalment o de manera definitiva- pel camp de concentració de Neuengamme o per alguns dels seus subcamps o kommandos, entre ells Joaquim Roca Fava.

JOAQUIN ROCA FAVA

Va nàixer a Campredó el 21 de setembre de 1910.

Durant el anys de la Segona República va militar al PSU -Partit Socialista Unificat- des del mateix moment de la seua fundació. També va formar part del Centre Obrer de Campredó.

Com a membre de l’exèrcit republicà, en la retirada cap a terres franceses va passar la frontera la primera setmana del mes de febrer de 1939 essent ubicat a la platja d’arena d’Argelers de la Marenda.

A França es requerit per treballar a l’organització Todt en la construcció del Mur de l’Atlàntic a Cherburg (departament de la Manega, a Normandia), concretament en la construcció de radars i artilleria antiaèria. Al igual que Andrés Mauri d’El Perelló, de fet els dos van junts, se resistix a treballar per als alemanys i decidix fugir a Achères-la-Forêt (departament Seine-et-Marne), al sud de Paris, on el 15 de març de 1944 es detingut per la Gestapo i internat a la presó de Fontainebleau. El 27 del mateix mes és traslladat al camp d’internament i detenció de Royallieu/Compiègne, també conegut com Fronstalag 122, on li es assignat el número de matrícula 30.714 i el 21 de maig deportat al camp de concentració de Neuengamme amb el mateix comboi que Andrés Mauri on hi viatjaven 2.004 presoners, la pràctica totalitat havien esta detinguts per ser membres de la Resistència francesa, dels que 194 eren republicans espanyols, i d’ells quatre ebrencs: Ernest Baulo de Gandesa; José Gras d’Alcanar, Andrés Mauri d’El Perelló i Joan Bta. Martorell de Tortosa.

En arribar a Neuengamme li es assignat el número de matrícula 31.655.

Per la documentació a la que hem tingut accés hem pogut esbrinar que Joaquim Roca va ser alliberat al subcamp de Wöbbelin, al costa de la població de Ludwigslust. Fins ara havíem pensat que havia esta alliberant al camp de concentració de Neuengamme, però lo cert és que atenent a l’escrit que ell mateix dirigix al Ministeri francès d’antics combatents al 1960 ens dona la pista definitiva: escriu que des de Compiègne fou traslladat a Neuengamme, després al kommando de Burvigslut (volia dir Ludwigslust) i que va ser alliberat d’este camp el 2 de maig de 1945.

Efectivament, Wöbbelin estava situat aprop de la població de Ludwigslust i fou alliberat per tropes de l’exèrcit nordamericà el 2 de maig de 1945. En canvi, el camp de concentració de Neuengamme fou alliberat el 4 de maig de 1945 per les tropes de l’exèrcit britànic.

El seu amic Andrés Mauri d’El Perelló va morir el 21 d’abril, José Gras d’Alcanar va morir l’1 de maig. Tan Joaquim Roca com ells dos havien arribat junts a Wöbbelin en les conegudes “marxes de la mort”. Joaquim Roca, però com tots els presoners espanyols deportats als camps de concentració nazi en ser alliberat no podia retornar al seu país, al seu poble, el franquisme els havia declarat apàtrides, motiu pel qual encara va restar uns dies al camp.

Donat el seu delicat estat de salut, a finals del mateix mes de maig seria repatriat a l’hospital Necker de París on després d’una llarga convalescència decidix quedar-se a residir a la població de Soisy-sur-École (departament de l’Essonne), al sud de la capital de França.

Tant a la francesa Fondation Memoire de la Deportation com a l’alemanya Amical de Neuengamme figura el nom de Joaquin amb el cognom Rola i no Roca, si bé la data de naixement és correcta. Amb tot, no figura més informació sobre ell, i sense número de matrícula.

L’any 1955 va poder tornar al seu poble de naixement, però no va arribar a establir-se de manera definitiva fins a primers de 1970. Va morir a finals dels anys 1980.