Entrevista Joan-Lluís Lluís

Publicada el 27 Sep 2019
Cultura

Regidoria de Cultura.

Biblioteca Manuel Pérez Bonfill

Entrevista a Joan-Lluís Lluís escriptor de capcelera al mes de setembre amb l'obra premi Sant Jordi 2017 "L'home que va matar a Franco".

 

"Per què hauríem de llegir la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco?"

No he suggerit mai a ningú de llegir novel·les meves, la tria d'una lectura és una cosa massa íntima i personal perquè m'atreveixi a pressionar algú. Simplement, doncs, puc dir que Jo soc aquell que va matar Franco és una novel·la d'aventures que explora una història que no va existir, que mata un dictador 31 anys abans que morís realment, que intenta ser una declaració d'amor a la llengua catalana i que el seu protagonista principal és un corrector de català borni i tímid que fa el que pot per sobreviure a la Guerra Civil i a la Segona guerra mundial i, fent-ho, descobreix que és més valent del que havia suposat. Per tot això, suposo, aquesta novel·la va tenir l'enorme sort de guanyar el premi Sant Jordi.

 

"Quin futur li espera al català al nord de les Alberes?"

França és un estat implacable que ha portat el català a la vora de l'agonia. Una agonia real i palpable. I dolorosa. L'única cosa que podria activar un ressorgiment de la llengua seria el feliç xoc psicològic, emocional, intel·lectual i geopolític que representaria la independència de Catalunya. Llavors, els catalans del Nord haurien de preguntar-se què significa ser català, i què poden fer amb una història, una identitat i una llengua comuna amb un estat independent. Seria bonic, veure-ho.

 

"Trajectòria literària"

Difícil, això. Soc un escriptor que té papers francesos i que viu en un territori català annexionat per França. Això, però, només em determina parcialment. Perquè en realitat soc un escriptor català, i punt. O sigui que intento bastir un obra literària amb independència del lloc on l'escric. I les meves influències són tan múltiples escrivint a Perpinyà com ho serien si escrivís a Barcelona, o on sigui de Catalunya. I escric, sobretot, novel·les, perquè explicar històries és una de les coses que trobo més apassionants, i més encara explicar-les amb frases ben fetes, si és possible. I quan puc, per exemple a les presentacions de llibres, també explico algun conte.